X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

El amics de Peter (i els meus)

A mi totes estes opinions m'ajuden a construir un retrat més o menys aproximat de com pensa el carrer. Però no em fan el programa cada nit, per a això ja estan els professionals. Els sona açò últim? Dit d'una altra manera, les amistats i els diners solen ser catastròfics companys de viatge.

15/11/2016 - 

VALENCIA. En un cap de setmana sense lliga com el que acabem de viure et dóna temps per a moltes coses. Tens estones per a desconnectar totalment -de vegada en quan és molt recomanable- i també els tens per a xarrar amb els teus amics futboleros i parlar sense discussió de com veuen al València CF. 

Fa anys li vaig escoltar a un company de professió dir que el periodista s'havia tancat massa en el seu despatx i havia de xafar i sentir al carrer. I sense jugar-t'ho tot al roig o al negre, s'ha d'aspirar a buscar l'equilibri de la balança entre que no et condicione el populisme el teu discurs, i l'escoltar a la gent de peu. No és fàcil, vos ho assegure. Però intente fugir del pensar que sempre el periodisme té la veritat absoluta i del que desqualifica i pensa que som tots uns venuts quan no escolta el que li abellix sentir.

Així que el millor recurs per a escoltar al carrer és tindre un fidel coneixement del mostratge. És a dir, dels teus amics de tota la vida. O almenys, dels que coneixes fa molt de temps. El millor de xarrar amb ells és que no van amb reserves perquè davant hi ha un periodista. És un exercici sincer. Has discutit amb ells tota la vida de futbol i les normes del diàleg no canvien per més que un siga un empresari, un altre un distingit docent, per més que algú es dedique a la informàtica o pose rajoles en les cases. Ens coneixem tots. Això és el bo. Saps qui és més passional, qui és més fred, qui es va distanciar fa temps, qui creu tindre sempre les solucions a tots els problemes, qui ha sigut sempre més radical...

Bé, de tots els diferents perfils que ens podem assentar a xarrar amb una cervesa en la mà no trobe cap que s'assenta a gust ni gens ni miqueta amb l'actual gestió esportiva del València CF. 

No és allò de la crítica destructiva a tot el que es moga, ni que deixen d'estar agraïts a l'actual propietat. Reconeixen que han posat diners -molt-, però ho estan tirant per l'albelló amb la gestió esportiva.

A mi totes estes opinions m'ajuden a construir un retrat més o menys aproximat de com pensa el carrer. Però no em fan el programa cada nit, per a això ja estan els professionals. Els sona açò últim?

Dit d'una altra manera, les amistats i els diners solen ser catastròfics companys de viatge.

El divendres el València CF va rebre la primera cautelar -no la definitiva- sobre la multa de Brussel·les. Bona notícia per tant. I sobretot, bon moviment del club posant este cas en les millors mans possibles. 

O siga, ací no s'ha posat el cas en les mans d'algun advocat amic de Peter Lim. Els professionals estan per a marcar les directrius en cada àrea. Els amics han de quedar per a una altra cosa.

No sé si recorden l'argument de la pel·lícula "Els amics de Peter". La diferència entre quan els amics del protagonista recorden el que somiaven ser quan es van conéixer i el que són en l'actualitat, fa que els seus plans ara siguen molt menys optimistes. 

Els sona, ¿Veritat? Esperem que Els amics de Peter es queden per a sopars i bones estones d'oci. Per al seu negoci -el València CF- es necessiten bons professionals. Cada cosa en el seu lloc.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email