X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 28 de abril y se habla de VALENCIA CF ELCHE CF Hércules CF ivf
GRUPO PLAZA

opinión

El dubte raonable

A falta de menys d'un mes i de sis jornades per a la finalització de la present temporada, el València Club de Futbol i la seua afició encara no coneixen quin serà l'entrenador que encapçalarà el projecte de la campanya 2017-2018...

20/04/2017 - 

VALENCIA. Van caent els dies, transcorren les setmanes i la margarida continua sense contestar. A falta de menys d'un mes i de sis jornades per a la finalització de la present temporada, el València Club de Futbol i la seua afició encara no coneixen quin serà l'entrenador que encapçalarà el projecte de la campanya 2017-2018. Amb l'arribada de Mateu Alemany al càrrec de director general, acompanyat pel canvi en diferit a la presidència de l'entitat, la gran incògnita que resta per desvelar-se, es centra en el nom d'aquell que ocuparà la banqueta de Mestalla a partir del pròxim 30 de juny. La figura de la persona que ha de liderar el renaixement d'un conjunt, el blanc-i-negre, que ha encadenat dos anys per oblidar i que espera i desitja, amb entrebancs econòmics inclosos, tornar a ocupar el lloc que es mereix a la Lliga espanyola. Perquè del que no hi ha dubte és que deambular per la zona mitjana de la classificació no fa justícia als 98 anys d'història d'un equip que ha sigut referència a Europa.

Precisament, eixa és una de les poques certeses que hi ha respecte al futur tècnic: que l'escollit haurà de posar la primera pedra per al ressorgir de la rata penada. D'ací i d'ara endavant, tot són preguntes sense resposta. Almenys fins el moment. Començant per Voro. El de l'Alcúdia ha fet honor al seu nom i ha salvat a l'equip. Ha complit amb la comesa: el València continuarà una temporada més en la màxima categoria. Altre debat és si l'objectiu era poc ambiciós, però el que resulta indiscutible és que hi era eixe i a l'exdelegat li han sobrat quatre setmanes. I ja no sols això, sinó que numèricament és el millor preparador des de l'etapa de Nuno. Dels 40 punts que sumen els 'che', 34 són baix les seues ordres. Amb ell, els blanc-i-negres serien sisens i líders del mes d'abril. I tot sense alçar la veu, sense populisme. Únicament amb treballa, amb molt de treball ha deixat en bragues als seus antecessors en el càrrec. I ja no sols es tracta d'una qüestió estadística, sinó que a més, les sensacions que transmet el vestidor al llarg de les últimes setmanes, no s'assemblen en gens al calvari patit durant els set mesos previs. Voro ha demostrat que no sols és l'amic dels jugadors. Voro és entrenador. Ara falta saber si ho és -o no- per al València que volem.

Vaja per davant que públicament ja m'he banyat en diverses ocasions i hui no va a ser menys. Pense que este vestidor necessita un entrenador adobat en mil batalles, amb experiència contrastada en la Primera Divisió i amb capacitat suficient com per a transmetre als seus jugadors la consigna d'exigència que des de l'aterratge d'Alemany s'ha convertit en el leitmotiv de l'entitat. I tal preparador no és Voro. O almenys no ho estava sent. Però vaig a plantejar la pregunta a l'inrevés: Si un tècnic -cridem-li X-haguera agafat a aquell València el 30 de desembre a un del descens i haguera aconseguit els números del valencià, l'entrenador X estaria renovat? La resposta és sí. Rotund. I si en eixe mateix temps, a més de guanyar partits, haguera consolidat a dos canterans -Carlos Soler i Lato- en la primera plantilla, estaria renovat? La resposta és obvia.

Però a Voro, no sé si de manera injusta, li pesa Pako Ayestaran. Tot allò que va ocórrer amb el de Beasain juga en la seua contra. Aquells que defensaren la seua continuïtat després que els futbolistes es deixaren anar perdent els tres últims duels de la passada Lliga, utilitzaven com a argument que el València seria diferent, que seria millor amb una pretemporada de per mig, dirigida per un preparador físic de nivell mundial. I per desgràcia, el resultat de l'experiment va concloure amb altres quatre derrotes consecutives per començar el campionat i amb el míster en el carrer. I el precedent, malauradament per al de l'Alcúdia, està massa pròxim en el temps.

Mentrestant, Voro no diu ni sí, ni no, ni tot el contrari. Es limita a repetir la mateixa fórmula en cadascuna de les rodes de premsa: “Jo faré el que diga el club”. Frase intel·ligent per no posar en un compromís als mandataris. Perquè si l'entrenador diguera que sí, que vol seguir, complicaria encara més la proposta d'Alesanco i Alemany, si ambdós pensen que l'idoni és apostar per altre tècnic. I a més, jo interprete que el desig de Voro és el de mantindre's en el càrrec perquè, en cas contrari, una declaració pública reconeixent que la seua etapa ha finalitzat, facilitaria i molt la tasca de la cúpula. I no obstant això, tal afirmació no ha existit.

Però en tota esta dissertació, no ens podem oblidar que els professionals del club, únicament, repetisc, únicmaent van a proposar un candidat -o diversos- i que serà Peter Lim qui prenga la decisió de qui ha d'ocupar la banqueta de Mestalla l'any vinent. I veient com ha actuat fins ara el magnat de Singapur, si els mandataris pensen que Voro no és la millor opció, com li van a fer entendre al màxim accionista que un tipus de casa, de la terra, que cobra poc i que, sobre tot, guanya partits, no és el més indicat per continuar desenvolupant la seua funció? Com? De veres es va a deixar assessorar Lim per ells? Crec que el dubte és raonable.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email