El funeral

VALÈNCIA. L'únic positiu que té Meriton és que es repeteix com un lloro. En este punt mort post funcionari tornen a les nostres vides els vells arguments de sempre: Ja sona el hit de l'entrenador-mánager. Lo del director esportiu sempre els va resultar molest o innecessari, per això els pocs que acceptaren tindre acabaren ocupant-se d'assumptes menors. Ocorre perquè una direcció esportiva professional implica una estructura i un poder que inevitablement li lleva protagonisme a Mendes & associat. Que va ser el vertader motiu de les voladures. De totes. És la raó per la qual els costa tant triar personal capacitat. Quan decideixen ells es mouen en els extrems. O inexperts que no han agafat mai un bou per les banyes, de la cartera de l'amic, o velles glòries amb més anys inactius que un DVD. 

Tenen una concepció del futbol tan peculiar que es caguen a cel obert en la ruta canònica per a construir un club. Anava a dir que són incapaços d'entendre que l'èxit necessita un ecosistema que el propicie, que mai passen de la mera aparença, però ha quedat demostrat ja, a base de repeticions, que l'èxit o els molesta o se la bufa. Com va dir el fill de l'amo, per a ells significa una cosa diferent a lo que nosaltres tenim al cap.

Tal vegada per això visquen convençuts de que es tracta d'ajuntar jugadors sense solta ni volta. Un puzle de peces que no encaixen acoplades a trompades fins a construir una imatge desigual e inconnexa perquè la vertadera fi és moure la mercaderia. Així són els mètodes que han portat una crisi darrere d'altra en sis anys. Regats d'excuses repetitives confonent el cost amb el rendiment. La mescla amb un equip. Soltant entrenadors desproveïts de tot esperant, com qui espera un miracle, que funcione per art de màgia. I sense molestar. 

No, mira. Un vestuari, com la societat, o qualsevol grup de persones, necessita una causa per a moure's. Lideratges, objectius, motivacions. Respecte. Certeses, intangibles. Tot el que Meriton menysprea. Si el grup pega una miradeta a l'esquena del tècnic i veu que darrere no hi ha res, ni ningú, sumant que és una figura d'escassa o nul·la autoritat o ascendència, no rendeixen per més qualitat que atresoren. Ací, i en qualsevol lloc. Basta amb tindre més de cinc anys de vida per a saber-ho, conèixer una miqueta el futbol, o no concebre-ho com un producte financer. 

Per això, per a Meriton, la culpa sempre és dels futbolistes. Sempre. baix qualsevol circumstància. Ho va dir Layhoon, “nosaltres no juguem els partits”, i ho repeteix l'indecent d'Anil amb les seues filtracions i pulles. La realitat, encara que els dolga, és que lo que es veu a la gespa sempre és un reflex d'allò que ocorre als despatxos. Perquè lo de la gespa s'engendra als despatxos. Sort han tingut que este grup fóra construït per professionals que primer miraven el cap i després les cames, perquè són els que veritablement han sostingut el club des de setembre sortejant tota classe de pals a les rodes. Amb altres, en lloc de veure't lluitant per Europa faltant dos jornades, estaries mirant a l'antepenúltim de la taula. 

Amb tals cuiners i la mateixa recepta, una que ix a una ingent quantitat de compres i traspassos, a tres entrenadors i sengles directors esportius a l'any, és el menú que patirem en el futur com ho vam fer al passat. 

Una manera de fer les coses que a la llarga és més probable que et porte a segona divisió que a una final de la Champions League. T'has equivocat amb entrenadors, amb jugadors, fins i tot de vida, però sempre tingueres un gol de Piatti de rebot, o altre d'Enzo Pérez en el descompte, que evitaren veure't a dos punts del descens a tres/quatre jornades del final. A força de temptar-la, un dia eixa sort serà esquiva i ho pagaràs car. I lo pitjor, mentre algun continua enganyant-se, altres aprofitant estes situacions per a veure si està tot tan mal que els cau un carguet, o la resta mira per a altre costat com si així anaren a solucionar algo, és que no podrà sorprendre'ns perquè portes anys obstinat a comprar totes les paperetes. 

L'última: Desmuntar un equip campió i reconstruir-lo en un context de reducció pressupostària de 80/100 milions sense estructura esportiva i tirant de catàleg. 

Després, els drames.