X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 29 de abril y se habla de VALENCIA CF ELCHE CF Hércules CF ivf
GRUPO PLAZA

opinión

El que queda del València

Dies durs i dolorosos, el València s'afona. No aniré amb mitges tintes perquè crec que la situació exigix que igual que li demanes la veritat al metge, ara no anem amb draps calents ni mitges veritats...

6/12/2016 - 

VALENCIA. Dies durs i dolorosos, el València s'afona. No aniré amb mitges tintes perquè crec que la situació exigix que igual que li demanes la veritat al metge, ara no anem amb draps calents ni mitges veritats.

Al València se l'ha carregat Meriton i la seua desastrosa gestió. Un desbarat absolut continu, constant i permanent.

No entraré en de qui és la culpa de que Meriton siga el propietari. A vegades les lluites internes que portem entre els que componem la premsa tampoc ha ajudat en res a esta societat.

TOTS som responsables en menor o major mesura, i a més hi ha culpables directes. Entrar a si la culpa és de Salvo (va anar a buscar a Lim i va fer tot el que va poder perquè fora el vencedor del procés) o si va ser de les anteriors gestors (des de Soler que va arruïnar al club, a Soriano que va engrandir el forat, a Llorente que no va solucionar res i tenia prou de mantindre la seua cadira i va participar en una més que dubtosa ampliació de capital proposada per Generalitat per a continuar dominant el club) , no servix ara de res. Mirar arrere no solucionarà el desasatre actual. Una radiografia de l'actual malaltia crec que és més precisa.

Els actuals propietaris no van saber gestionar els beneficis derivats d'un any de bonança (aquella en que l'equip va quedar quart) , així que és impensable que sàpien afrontar una crisi de les dimensions de la què ells han generat.

L'autèntica realitat és que l'equip s'afona amb un propietari absent i que no sent, ni patix pel que entén és per a ell una propietat més. Hi ha una presidenta a temps parcial que per més ganes li pose no entén el que és el món del futbol -i que comença a estar farta de menjar-se marrons-. De la resta, millor no parlar. Kim Koh no dispara una paraula en espanyol en tres anys i Anil Murthy somriu constantment -encara no sé de què collons somriu, però somriu-. Este és el club capaç de donar-li la banqueta a Gary Neville -un comentarista que mai havia xafat una banqueta- o capaç de dificultar-li el treball a la premsa per a minuts després demanar la seua ajuda.

Entre ells han propiciat entre altres coses l'arribada d'un director esportiu que ha fet -o al que li han fet- una plantilla desastrosa, curta, descompensada i falta de molta qualitat. El director tècnic, que en plena crisi es va a vore a Vinicius, dóna ordes en comunicació i aspira a succeir a Layhoon.

Això sí, com a director tècnic és igual que l'Alcalde de Gotham. Està en el càrrec, però quan té faena espera a què aparega algú a resoldre-se-la. El problema es que en lloc de aparèixer Batman, está entregat al Joker.

Per no gastar massa línies, només recordaré de passada que el director de l'Acadèmia és un senyor que no coneix els més mínims preceptes del que han sigut els valors del València CF.

En la part social, la grada està enfrontada entre ells. El conflicte de Curva Nord ha esclatat i ara els enfronta amb els rectors del club, i amb la resta de la grada que entén que reivindicar els seus problemes amb tot el que està jugant-se l'equip és egoisme. L'estampa de valencianistes contra valencianistes el diumenge va ser un clar reflexe de l'esquizofrènia que viu ara el club.

I en el terreny esportiu està l'entrenador i els jugadors. No ens queda una altra que creure en Prandelli, és l'única part del projecte que pareix professional, independent, amb bagatge i creïble. Cal creure en l'italià encara que no entenga la persistència en Siqueira o les oportunitats en un Fede Cartabia que ha aportat el mateix quan ha eixit que el que puga aportar Pepe Sacristán a Rogue One.

I els jugadors. Em sonen ja buides les seues paraules de "estem units, treballem molt fort, cal fer autocrítica, nosaltres som els responsables i traurem açò endavant". Menys paraules i més personalitat. Els fets són incontestables: dotze punts de quaranta-dos possibles.

Ahir li vaig llegir al twitero MESTALLIDOS que el problema seria descendir a segona perquè la categoria ja l'ha perdut el València fa temps. Crec que tots hem de reflexionar sobre això.

I encara recorde quan la presidenta va dir en la Junta de fa dos mesos que no anaven a repetir una temporada com l'anterior. I al pas que va l'equip, no estarà equivocada.

És més, tal com està ara l'equip, ja firmava jo per repetir una temporada com l'anterior.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email