X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 28 de abril y se habla de VALENCIA CF ELCHE CF Hércules CF ivf
GRUPO PLAZA

OPINIÓN

I si ens estem enganyant amb Voro?

 I jo, que continue creient que Voro ha de deixar la banqueta a final de la temporada, no faig més que preguntar-me: No ens estarem enganyant amb Voro?...

18/04/2017 - 

VALENCIA. Amb el punt sumat davant del Sevilla (este tipus de partits fa uns mesos era de 0-2 claríssim) i a falta de sis jornades per a acabar la temporada en curs, el València ha aconseguit la xifra de 40 punts per a salvar-se matemàticament del descens. Per a estes hem quedat, gràcies Meriton.

Arribat el moment, no sóc dels que mire cap a altre costat, ni de bon tros. Sóc dels que admet sense rubor que Voro ha fet un treball de notable fregant l'excel·lent. Ja sé que per a alguns admetre raonaments que van en contra de la seua manera de pensar -ull, a la que tenen tot el dret del món- els porta a creure en conceptes com a coartades o justificacions. Però miren, Voro va agafar un vestuari desconnectat, enfrontat i encabronat amb Prandelli fins al punt d'abaixar els braços. Va agafar a l'equip després de quinze jornades amb 12 punts (els mateixos que el 18é, el Sporting. Miren ara on camina un i on camina un altre) dels quals la mitat -seis- els va aconseguir el propi Voro en la primera interinitat de la temporada.

I ja sé que molts pensaran "home, amb l'equip que té, ja podria", i no deixa de ser tan cert que amb el "equipo que té" Ayestarán va fer el ridícul i Prandelli no es va veure capaç d'adreçar el rumb, i amb un partit guanyat de sis va decidir pegar a fugir.

Voro mereixeria un sentit homenatge en què la imposició de la insígnia d'or i brillants del club tornara a reprendre el valor que té realment per a les persones que anteposen el bé de l'entitat sobre el seu propi benefici personal. Qualitat esta que va quedar per terra quan algun a qui se la van imposar havia atacat a l'afició de Mestalla perquè es creia més important que el club. Eixe dia la insígnia d'or i brillants -davant de la prepotència i ignorància del seu destinatari- va quedar reduïda a la categoria de pin car.

Voro mereix que li planten una tarima en el cercle central per a ser aplaudit i victorejat durant minuts a l'acabar l'últim partit de lliga a Mestalla per tot el que ha fet futbolísticament. Perquè ha transformat al "Pelotón chiflado" en un equip de futbol. Perquè ha passat en 17 jornades de ser l'equip més golejat a pilota parada, a ser el menys golejat (és a dir, si haguera una classificació d'açò, el València CF hauria passat en 17 jornades de cuer a líder). Perquè li ha donat bola a Carlos Soler -Prandelli li va donar zero- i a Lato -l'italià estava encabotat a fitxar un lateral esquerrà-. Perquè l'equip juga un bon futbol -com davant de Celta o Granada-, o simplement perquè competix. Sí senyors, això que se li havia oblidat al València CF era competir. I és eixe concepte que et dignifica i que fa que l'aficionat es deixe l'ànima recolzant perquè empatitza amb el sacrifici més enllà de la victòria, l'empat o la derrota.

I per tot el que fa extra futbolísticament mereix la imposició de la medalla d'or de les brigades forestals. Ningú ha apagat més focs en menys temps en eixe vestuari -sobre tot al començament-. Situacions que des del propi club t'asseguren que qualsevol altre entrenador que no fóra "home de club" s'haguera desentés de més del 60% d´incendis "i a saber on estaríem ara".

Tot això i molt més mereix Voro.

I jo, que sóc dels que pensa que Voro no hauria de continuar perquè a este projecte li fa falta un entrenador amb bagatge en primera divisió, crec que he de parar-me a refelexionar. Veient allò que s'ha aconseguit, no ens estarem equivocant negant-li l'oportunitat a Voro? No estarem fent-li pagar els plats trencats de la lamentable decisió presa l'estiu anterior amb Ayestarán? Pagarà Voro -sense tindre culpa alguna- les conseqüències d'una mala decisió presa fa mesos?

El que està clar és que el València CF no pot permetre's una altra temporada on la lamentable planificació dels propietaris li faça perdre mitja volta de campionat. I tinc igual de clar que sense els experiments de Neville i Ayestarán en la banqueta, Voro estaria molt prop de la seua renovació.

Que la novetat ven i genera il·lusió -indiscutible-. Que si vénen quatre resultats mal donats amb Voro en la banqueta es va a escoltar al clàssic "cuñado tribunero" -tots coneixem a algun- "però si eixe home és delegat, com li donen l'equip?", etc, etc. Però no oblidem que qui vinga no assegura l'èxit.

 I jo, que continue creient que Voro ha de deixar la banqueta a final de la temporada, no faig més que preguntar-me: No ens estarem enganyant amb Voro?

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email