X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 28 de marzo y se habla de VALENCIA CF ELCHE CF Hércules CF ivf
GRUPO PLAZA

opinión

'La cobra', Chenoa i el València

I la primera pedra l'ha posada l'entrenador. Cesare Prandelli és humà i també s'equivoca, però a diferència dels últims inquilins de la banqueta de Mestalla, ho reconeix...

3/11/2016 - 

VALENCIA. Era dilluns. En acabar el dia un té el costum, a vegades no massa sa, de pegar-li una ullada a les xarxes socials per tal de conéixer la valoració de l'entorn valencianista, en este cas, al voltant de l'empat a un aconseguit pel conjunt blanc-i-negre en la seua visita a Riazor. I quina va ser la meua sorpresa quan vaig comprovar que el vocable més repetit en eixos mateixos instants res tenia a veure amb el futbol. La pràctica totalitat del món virtual parlava de 'La Cobra', i no precisament d'Adrian Ilie. El Concert d'Operación Triunfo col·lapsava twitter, facebook, instagram i el que fóra necessari. L'esport havia quedat en un segon plànol, fins i tot per als seguidors xe. David Bisbal havia rebutjat un bes Chenoa, la seua exparella, amb la qual es retrobava damunt d'un escenari 15 anys després. La imatge era tremenda, dura, esgarrifosa. Pobreta Chenoa! Han passat tres lustres i ella continua enamorada com el primer dia de l'home, qui durant un concurs de televisió, li va furtar el cor per sempre. Em va resultar inevitable no experimentar certa tendresa per una dona que l'únic mal que ha comés és el d'amar i deixar-se portar pels sentiments tot i que sabia que en eixe moment no anava a ser corresposta.

És exactament el que li ocorre a l'aficionat del València. El patidor o patidora que fa un esforç econòmic per a traure's l'abonament cada estiu, que renuncia a altres hobbies amb l'única finalitat de retrobar-se amb el seu equip, encara que és conscient que l'època daurada ja ha passat -com la Chenoa i Bisbal- però que, al mateix temps, manté l'esperança en què el destí, sense cap explicació lògica, li permeta viure de nou eixes alegries que mai podrà oblidar. I amb este sentiment ho intenta, per si de cas. De la mateixa manera que les vora 3.000 persones van acostar-se diumenge passat a les instal·lacions de la Ciutat Esportiva de Paterna per a presenciar en directe un entrenament a porta oberta amb la creença de què el bon sabor de boca deixat pels seus futbolistes contra el Barça anava a tindre continuïtat davant el Deportivo. I més, si els mateixos jugadors s'adonaven que ells, els aficionats, sempre estan ahí esperant i celebrant qualsevol símptoma d'acostament. En forma de millora en el joc si parlem de futbol, o de bones paraules si ens referim a com Bisbal va presentar a la seua ex abans d'arrancar-se amb 'Escondidos'.

Però és just en eixe moment tan idíl·lic quan, malauradament, la realitat els colpeja fort. A la cara i sense contemplacions. L'almerienc allunyava els seus llavis quan Chenoa s'acostava cap a ell segura de què esta vegada sí. Però no. Una seqüència que quasi en una metàfora de com el València entropessava de nou i es desviava del camí que l'ha de portar a la glòria de tornar a estar entre els grans. Eixe objectiu, hui en dia no deixa de ser un somni, molt però que molt llunyà en el temps. Però amb una gran diferència respecte a la història de desamor a OT, que té solució. Va a costar però fent bé les coses, el somni pot convertir-se en realitat.

I la primera pedra l'ha posada l'entrenador. Cesare Prandelli és humà i també s'equivoca, però a diferència dels últims inquilins de la banqueta de Mestalla, ho reconeix. 'Em fet un pas enrere', apuntava a la sala de premsa. El rostre de l'exseleccionador italià a la conclusió del partit no amagaba la insatisfacció per la decepció que a ell i a tots ens havia suposat la mala imatge donada per l'equip a terres gallegues. Per fi ha arribat algú per a atorgar-li al club la virtut de mostrar capacitat crítica. Des de l'aterratge de Peter Lim en el Cap i Casal esta havia desaparegut. I aquells que, sense voler entrar en les guerres sorgides arran de la compravenda de les accions, intentàvem donar-li cabuda se'ns qualificava d'anti o d'ultra pessimistes. I ni una cosa ni l'altra.

Demà vull veure jo que eixa qualitat que en tan sols un mes ha impregnat Prandelli també es trasllada als despatxos. A la Junta General, m'agradaria escoltar a la presidenta entonar el mea culpa i de de veres, no amb la boca xicoteta, tindre propòsit d'esmena. Ja estic fart de tanta complaença per part de tots els estaments del club. Començant per Singapur, passant pels últims entrenadors que ha patit Mestalla i acabant pels futbolistes de la primera plantilla. Tots i cadascun d'ells sempre han trobat una excusa per difuminar el problema. O com ha succeït amb el vídeo de Bisbal i Chenoa, sempre hi ha altra pressa des d'on assegurar que 'La Cobra' mai va existir i que és una invenció de la premsa. Senyores i cavallers, prou. Afrontem la realitat, analitzem-la i actuem per canviar-la. Prandelli ja s'ha posat a la feina.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email