Practicitat davant del desastre

VALENCIA. En qualsevol altra circumstància, en portes d'una nova competició com la que iniciarà esta nit el València CF, la il·lusió per arribar el més lluny possible en el torneig seria la nota predominant. 

Desgraciadament, ara mateix no estan les dosis d'il·lusió molt a l'abast dels somnis de cap valencianista, al contrari. Quan et sorprens a tu mateix el diumenge a la vesprada en l'AVE de tornada de Sevilla alegrant-te de que Oblak li pare un penal a un futbolista de Osasuna, és que el tema està molt malament.

En el pitjor dels casos és una evidència que ja hem interioritzat tots que d'esta temporada el màxim que trauràs és salvar la categoria. I sincera i tristament, a hores d'ara tampoc creguen que tinc molt clar complir amb l'objectiu. Reconec que la por em fa vore-ho tot molt negre.

Així que no vaig a comptar-los la mentida en què ens refugiarem la temporada passada de què l'equip puga repetir en la copa un camí que esmene el desastre de la lliga com l'any de Koeman. Això de l'any de l'holandés va ser l'excepció i llavors hi havia un plantillón. El normal en anys com estos és que la copa et moleste més que una altra cosa, i que damunt acabe en tragèdia com la temporada passada amb el 7-0 de Barcelona per poc que et toque un rival de la part alta de la taula. I quant a la qualitat de la plantilla, vostés mateixos. Ací està el treball de Suso García Pitarch. Els números no es discutixen, es comproven.

Així que arribem a la conclusió -per impopular que esta puga ser- de que a l'equip de Prandelli ara mateix li pot molestar més la Copa del Rei que qualsevol altra cosa. 

T'imagine a tu, benvolgut amic lector valencianista, pensant allò de "som el València, com anem a tirar una competició al fem?", i et comprenc perfectament. Però la lliga urgix, i de quina manera. No es guanya des de Gijón, estàs a dos punts del descens i -sense anar més lluny- ja tens l'Alabés sis punts per damunt. Inclús cal preguntar-se com rotarà Prandelli quan està utilitzant dotze o tretze jugadors davant del desastre de plantilla que té?

No queda una altra. I ja sé que molts no entendran el meu discurs, però si la Copa t'exigix molt no està l'equip per a dosificar esforços en dos competicions. Bàsicament, perquè concentrant tot el seu esforç en la lliga ja estem veient quin és el panorama. 

No tindre -és el meu cas i no ho oculte- ni la més mínima il·lusió en una competició com la que comença hui demostra quin és la trista realitat de l'equip en l'actualitat.

Me conten que per primera vegada des que van comprar el club, l'actual propietat està preocupada. Açò no sé si em tranquil·litza més o m'acaba de llevar el son, ja que cada decisió de Mèriton empitjora de manera objectiva i celérica l'anterior. El que sí que sé és que m'agradaria que l'equip guanyara hui de manera ampla per a començar a agafar força mental amb vista al futur. 

Encara que de moment em continue preguntant si no caldrà ser més pràctic i centrar-nos de manera exacta en què és ara el València CF, i quins són el seus reals objectius a hores d'ara.