GRUPO PLAZA

opinión 

Prandelli i Eurovisió 

eixe anhel de viure un millor panorama s'arrela en l'alegria de vore partir l'entrenador cessat amb el qual l'equip no anava cara a l'aire. Cras error. Ens passa igual -en el fons hi ha coses que no són tan diferents- quan enviem cada any un cantant a Eurovisió...

4/10/2016 - 

 VALENCIA. Sempre que arriba un nou entrenador amb la temporada ja en marxa ocorre el mateix, es dispara la il·lusió. No és més que una manifestació de l'esperança que lluita per obrir-se pas entre les tenebres d'un moment complicat pel que sol travessar cada equip que fa fora un míster i fa el canvi de cavall a mitat del riu (allò que deien els indis que no calia fer mai). Demanar-li a l'aficionat que no s'il·lusione és la part impopular de la meua professió. És tan estèril com necessari. Bàsicament, i entre altres coses, perquè l'aficionat va a il·lusionar-se. Si no ho fera, no seria aficionat al futbol (podria ser fan de la lectura, de la música o de l'agricutura, però no seria futbolero).

I no em referisc al valencianista en particular -que últimament ja hem vist que està de moda i ix gratis aventar-li al València i a la seua afició com si foren bestioles rares de laboratori i la resta d'aficions i de clubs foren perfectes al seu dia a dia-, qualsevol afició s'il·lusiona davant de l'arribada d'un nou entrenador. 

Fonamentalment, eixe anhel de viure un millor panorama s'arrela en l'alegria de vore partir l'entrenador cessat amb el qual l'equip no anava cara a l'aire. La marxa de l'entrenador que collita roïns resultats és sempre una notícia rebuda amb alegria pels aficionats de l'equip que mana un altre tècnic a la cua de l'INEM. I llavors l'esperança es puja a lloms de la il·lusió i comencen a volar juntes. Cras error. Ens passa igual -en el fons hi ha coses que no són tan diferents- quan enviem cada any un cantant a Eurovisió. Sempre els mateixos comentaris "Ui, sona bé!", "és festivalera","ha agradat molt en els assajos", "els eurofans la donen com una de les favorites"... A la fí quedes entre els 8 últims i llavors li tires les culpes al "comboi entre els països báltics".

Per a això estem els mitjans. Per a recordar que qui pense que Prandelli arribarà i es va a vore ja un equip fiable i competitiu a les primeres de canvi, está una miqueta confós. És complicat demanar calma quan tens sis punts de vint-i-u possibles i ocupes una de les tres posicions de descens, però la realitat és que a Prandelli li va a fer falta temps. I vostés es preguntaràn: Com es conjuga la paciència de construir un projecte amb l'exigència de començar a sumar com més prompte millor? Miren, la veritat, no tinc ni idea. Però toca resignar-se que la construcció d'un equip no es produïx de la nit al dia. Molta gent establix paral·lelismes entre l'arribada de Ranieri, i la de Prandelli. Ull que Ranieri va fer una segona volta escandalosa (victòries en Bernabeu, Camp Nou i San Mames) però va estar a un consell d'Andoni Zubizarreta d'anar per l'aire. Toca paciència agrade o no agrade (i sé que no agrada, i que tots volem guanyar ja) . Però si no s'aconseguix calma, acabarem tirant-li la culpa "al comboi dels països bálticos".

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email