VALÈNCIA. Ben poc s'està parlant de la vessant esportiva del Valencia CF en estos dies. La polèmica ve amb la porta tancada del partit de demà. Ni aquelles campanyes de #ReAMUNTada han aparegut. Potser perquè es pense que sense públic l'equip tindrà la mateixa reacció que està tenint quan juga fora de casa. La primera part del divendres és allò que es demana. És allò que es necessita per ser quarts. Però no sempre ho fan. Els motius són conjetures tot i cap realitat. Dotze punts fora de casa no són prou. I, per dir-ho tot, sis empats a casa tampoc és la millor de les notícies.
És cert que no es perd de local. És cert que igual el caliu de la grada és un punt motivacional per a uns jugadors que veuen com cauen els companys per lesions. Inclús per enfermetats comunes. Però aixina i tot, l'objectiu està al punt de mira. A cinc punts del Getafe. Quatre més l'average. No és tasca fàcil, sense dubte. Però cal estar en opcions a l'últim tram. Com bé deia Aragonés, els deu partits finals són clau.
I demà, sense públic. I sembla, per les notícies que van apareguent, que també sense premsa. Totes les càmeres enfoquen a la Conselleria de Sanitat, que té les competències en la matèria. I no sembla molt lògic que les aglomeracions falleres, per exemple, es realitzen amb total normalitat, amb gent de totes bandes. I els partits de bàsquet i futbol, on estava clar que no anaven a haver italians del nord, a porta tancada. Doctors té l'església, clar. Però no sembla molt normal. Fins i tot Parejo ha expressat el seu punt de vista, provocant l'aplaudimet humit dels fans que magnifiquen qualsevol aspecte del jugador de Coslada. Que la malícia la transforme en caràcter per anar a per els tres gols necessaris.
En qualsevol cas, serà bonic sentir un partit a porta tancada. On les conversacions entre els jugadors podran escoltar-se. Arrimar-se més al futbol des de dins. En l'escriptura de l'article que estan llegint hui, servidor no tenia moltes esperances de traure l'eliminatòria endavant. Però el dilluns començarà i acabarà amb algun dubte en positiu. I dimarts imaginarem que la gent no entra al camp però si estarà al carrer, donant alé. Rebent prèviament als jugadors. Per a que tinguen en compte que jugar al Valencia CF és, moltes vegades, lluitar davant l'adversitat. Si en un partit a porta tancada Chendo li va fer un pontet a Maradona, per què no remuntar amb el silenci del vell camp de Mestalla com a testimoni mut d'una nit de les que no s'obliden sense haver estat?
