Paco coneixia mil i una anècdotes referides al CD Mestalla i una d'elles feia relació a un partit entre el filial valencianista i el FC Barcelona. Sempre que ens vèiem em deia que calia investigar sobre eixe matx. El bo de Paco em deia que el Mestalleta, en l'estiu de 1952, li havia guanyat el Barça, tricampió de Lliga, Copa i de la Copa Llatina
Després de la guerra va canviar La Catedral per Mestalla i la llegenda roig-i-blanca va mutar a mite blanc-i-negre. En l'estiu de 1940 el València el va fitxar per 50.000 pessetes, una quantitat astronòmica en plena postguerra per un jugador que passava de la trentena. Ací va viure els seus últims anys de glòria
Aprofitant l’enfrontament d'este cap de setmana al Madrigal entre els de La Plana i el València pot ser un bon moment per a repassar quina ha sigut la trajectòria dels de Mestalla en els enfrontaments contra els altres equips valencians...
El proper dimecres a les 21 hores, el vell camp de Mestalla es preparara per a viure el primer partit del València a l'edició 23 de la UEFA Champions League, la millor competició futbolística del món a nivell de clubs
Esta campanya lliguera, per tot el que significa, ha estat llargament esperada per l'aficio i en ella hi han posades moltes il·lusions tant a nivell futbolístic com a nivell social. No entrare a valorar l'aspecte esportiu, esta publicació té grans analistes i fantàstics col·laboradors que ho fan molt millor que qui escriu estes línies...
Estimats lectors, hui tenen davant seu la última columna dedicada a la història del València FC/CF que es publica a Plaza Deportiva en esta temporada. Quan es reprenga esta secció ja estarem plenament immersos en el campionat lliguer 2018-19, un torneig que serà sempre recordat, passe el que passe, com el del Centenari
Finalitzat el Mundial i iniciades les pretemporades dels equips en poques dates començaran a disputar-se els tradicionals tornejos d'estiu. Malauradament, molts d'ells s'han convertit en una trista ombra del que arribaren a ser...
El primer jugador dels de Mestalla en proclamar-se campió del món mentres tenia fitxa del primer equip va ser Mario Alberto Kempes, qui a més va ser el màxim realitzador a la cita mundialista celebrada al seu país en 1978. El “Matador” va ser el líder d'eixa selecció argentina, marcant els dos gols del seu equip a la final...
En plena efervescència mundialista pot ser bon moment per recordar el paper que va jugar el València FC/CF en el Mundial disputat a Espanya a l'any 1982.
El passat dijous ens va deixa Jaume Hernàndez Perpiñà, degà i referent del periodisme esportiu valencià. Ell i el germà major, José Manuel, formaren una nissaga de periodistes que desenvoluparen el seu treball i exerciren el seu magisteri entre finals dels anys trenta i 1989, any en que Jaume es va jubilar...
En plena voràgine mundialista pot ser bon moment per recordar la figura de l'únic entrenador del club valencianista que s'ha proclamat campió del món: Carlos Alberto Gomes Parreira.
Aprofitant que ja estem inmersos en la dinàmica del mundial de fútbol, esdeveniment que acapararà gran part de l'atenció mediàtica fins que es jugue la final el proper 15 de juliol de 2018 en el estadi Luzhniki de Moscú. Pot ser un bon moment per recordar la brillant actuació, en un campionat mundial, del millor jugador valencià, amb permís de Pep Claramunt, de la història...
De tots es sabut que l'estadi de Mestalla és la llar dels valencianistes. Un camp que des del 1923 acull els partits, com a local, del primer equip del València FC/CF. Eixe mateix terreny de joc també ho ha sigut durant moltes temporades del CD Mestalla i d'altres equips de les categories inferiors de l'entitat blanc-i-negra...
Aprofitant l’ocasió hui li dedicarem esta columna a un dels integrants d'este trio: Luis Colina Álvarez, qui va començar la seua relació amb el club de Mestalla al 1928 i va continuar treballant com a secretari general fins el 1956...
La temporada futbolística 2017-18 ha finalitzat per al València FC/CF, l'equip dirigit per la triple M: Marcelino, Mateu i Murthy, ha aconseguit acabar en la quarta posició lliguera, sols per darrere dels tres clubs que dominen el futbol, no sols, estatal sinó també continental...
Segons el diccionari es pot parlar de casualitat quan un fet passa per atzar, no està previst o no s’espera que succedisca. D'igual manera pot parlar-se de coincidència quan ocórren dos o més fets semblants en un mateix període de temps...
Tradicionalment, Atlético de Madrid i València FC/CF han sigut, juntament a l'Athletic Club de Bilbao i, en les últimes temporades, el Sevilla FC, les alternatives més serioses i fiables a Real Madrid i FC Barcelona al futbol espanyol...
El València, alternativa als tot poderosos en eixos anys ha vist com la distància amb els grans ha augmentat i al mateix temps com equips històricament inferiors l'han superat en més d'una ocasió...
Quatre són els valencianistes que han guanyat el trofeu “Pichichi”: Mundo, Waldo, Kempes i Ricardo Alós. Dels tres primers poc hi ha que dir, les seues trajectòries són conegudes per tots, tot el contrari del que passa amb el nostre protagonista...
El que es va viure després, bé mereix un capítol en eixa antologia del despropòsit a la qual tant han contribuït alguns directius valencianistes. L'equip no va celebrar el títol amb l'afició. Les celebracions es van cancel·lar fins que la situació a la Lliga estiguera resolta i mai més es va parlar d'este tema...
Esta vesprada s'enfrontaran al Nou Camp el FC Barcelona i el València. Dos equips, que han protagonitzat gran quantitat de partits, alguns dels quals han quedat per sempre en l'imaginari valencianista: la final de Copa del 54, els partits de la primera final de la Copa de Fires, les semifinals de la Champions...
La clau va ser la jornada 36, eixe 27 d'abril de 2002, el conjunt blanc-i-negre va tornar a guanyar als pericos amb dos gols de “Pipo” Baraja. Els valencianistes li van donar la volta al partit, amb un home menys sobre el camp i van remuntar el gol, de penal, marcat per Raúl Tamudo.
Parlar dels origens de l'actual València, es fer-ho d'un club fundat l'1de març i registrat el 18 del mateix mes de 1919. Però esta obvietat, no pot amagar altres realitats, com l'existència ja en 1905 d'un club anomenat València, guanyador del primer campionat regional disputat la campanya 1909-10
Açò és el que pot llegir-se en l'acta de constitució del club valencianista. La denominació "Valencia Foot-ball Club", no és casual, és conseqüència de la rellevància que els britànics van tindre en la difusió dels esports qualificats com a "moderns": futbol, rugbi, tennis, hoquei...
Quan arribe el mes de març de l'any vinent l'entitat valencianista passarà a formar part d'un selecte club amb més de deu dècades d'existència. Serà el primer club de futbol de la nostra ciutat en arribar a eixa data sent, des del primer dia, una mateixa entitat esportiva, sense fusions més o menys antinatura, amb un mateix nom, el de la ciutat i un mateix color en la samarreta...
Aprofitant que el passat diumenge es va celebrar l'edició noranta de la cerimònia d'entrega dels Oscars, pot ser un bon moment per recordar la relació entre el València FC/CF i el cinema...
Ubicat al lateral va guanyar-se el reconeixement dels seus rivals. Memorables varen ser els seus marcatges a Paco Gento, el mític extrem esquerra madridista, al qui li tenia presa la mesura ja que sabia com tallar les seues vertiginoses internades.
Parlar de Manuel Badenes Calduch es fer-ho d'un dels jugadors més destacats dels anys cinquanta. Va ser un davanter que va destacar per la seua gran capacitat golejadora. Durant la seua trajectòria a l'elit va marcar 139 gols en 199 partits...
El “Go-je-nu-ri, Go-je-nu-ri” es va convertir en un qualificatiu despectiu. El crit de guerra durant anys del valencianisme cada vegada que un àrbitre perjudicava als de Mestalla amb les seues decisions...
Aprofitant que este cap de setmana s'enfronten el València i el Llevant UE, pot ser un bon moment per a recordar les primeres competicions oficials en les que s'enfrontaren valencianistes, llevantinistes i gimnàstiquistes, no podem oblidar el fet que l'actual rival ciutadà és fruit de la fusió entre el Gimnàstic FC i el Llevant FC ocurrida al 1939...
Mitjapunta elegant, associatiu, amb un canvi de ritme elèctric, creatiu, tècnic i gran assistent, moltes vegades preferia donar el gol a marcar-lo ell...
Parlar d'Alfredo Di Stéfano és fer-ho d'un dels millors jugadors de tots els temps, a l'altura de Pelé, Maradona o Cruyff. Encara que com a jugador, Di Stéfano sempre s'ha identificat amb el Real Madrid, cal dir que també va militar en altres clubs com River Plate, Huracán, Milionarios de Bogotà o l'Espanyol de Barcelona...
El que no tot el món coneix és que la nòmina de jugadors francesos al club de Mestalla haguera pogut augmentar si les negociacions, per un jugador desconegut al seu moment, però que a dia de hui ningú dubta de la seua qualitat, hagueren arribat a bon port. Un gran entre els grans: Michel Platini “le Roi”. El rei futbolístic de la republicana França...
Si algún partit desperta eixos sentiments, per moltes anys que passen, entre els aficionats del Deportivo, eixe és sense dubte el disputat el dissabte 14 de maig de 1994, a Riazor. El partit del penal fallat per Miroslav Djukic, en l'últim minut, de l'últim partit de la lliga 1993-94.
El València al llarg dels seus quasi cent anys de vida ha viscut alguns períodes triomfals: la dècada dels quaranta, els primers seixanta amb les Copes de Fires i l'últim d'ells entre el final dels noranta i el primer lustre del segle XXI...
El 1961, l'escriptorcolombià Gabriel García Márquez va publicar "El coronel no tiene quien le escriba", una novel·la curta de les més cèlebres del Nobel sud-americà. A diferència del que li passa al seuprotagonista, el ValènciaFC / CF si ha tingut al llarg dels anys que li escriga...
El passat diumenge dia 17 es varen complir trenta set anys del primer títol de la Supercopa de Europa guanyat pel València CF. El triomf dels de Mestalla va fer que per primera vegada en la història un equip de la Lliga aconseguira este trofeu...
Si entre els molts campionats del València FC/CF, tant a nivell nacional i internacional, n'hi ha un que destaca pel seu simbolisme, per la seua càrrega emotiva i per la brillantor amb la qual es va aconseguir, este és, sens dubte, el triomf a la Copa de 1954...
La seua carrera futbolística es va iniciar al Xerxes de Rotterdam, on va jugar huit temporades. El 1949 va fitxar per l'Inter de Milà. En tres temporades amb els nerazzurri va marcar 47 gols en 95 partits. Després del seu periple milanès va fitxar pel Torino...
El motiu és doble, primerament pel fet que des de fa una setmana la teua figura, pública i privada, ha estat lloada per les millors plomes de la nostra ciutat...
Els ftirápters, comunament coneguts com polls, són un ordre d'insectes que inclou unes 3250 espècies, o potser seria millor dir 3251. A Mestalla coneixem bé eixa espècie de poll no catalogada com a tal per la zoología...
Potser caldria començar recordant els vint-i-dos trofeus que el club de Mestalla llueix a les seues vitrines, el que li fa ser el cinquè club espanyol amb més títols
Hi ha personatges en la història del València CF, que d'haver-los conegut, per exemple l'escriptor argentí Roberto "el Negro" Fontanarrosa, de segur hagueren protagonitzat u dels seus extraordinaris relats futbolístics...
En pocs dies es compliran cinquanta anys de la victòria aconseguida a la Copa de la temporada 1966-67. Per este motiu hui anem a recordar eixa fita...
Des dels seus inicis, la trajectòria del CD Mestalla va ser triomfant, en tan sols dos temporades va aconseguir ascendir a la Segona Divisió, on va debutar la temporada 1947/1948...
El Mestalleta va debutar a la divisió de plata de la Lliga espanyola en la temporada 1947/1948. En només dos temporades, el filial valencianista va passar de jugar el campionat d'adherits a fer-ho en la Segona Divisió del futbol estatal, convertint-se en l'autentic viver del primer equip...
Arribem a l'última jornada d'esta temporada 20016-17, una campanya que no passarà de mediocre quan se li dedique un capítol en els futurs llibre d'història del quasi centenari club de Mestalla...
La final va enfrontar, al madrileny estadi de Chamartín, el 29 de juny de 1941, al València i a l'Espanyol, campió de l'edició de 1940, el resultat va ser clar: tres gols a un favorable als valencianistes...
En una temporada en què el primer equip del València CF ha notat l'absència de jugadors amb caràcter, amb autoritat i en què alguns dels seus membres han estat catalogats, amb motiu, com "sang d'orxata"...
A falta de quatre minuts per al final del partit, després d'un contraatac valencianista, "Pasarín" va marcar el gol que suposava l'empat a cinc en l'eliminatòria, però novament el col·legiat el va anul·lar. Una decisió protestada, fins i tot, pel públic madridista.
Hui el València CF juga a Màlaga, torna a La Rosaleda, un camp que, des del 5 de Maig de 2002 forma part dels escenaris mítics valencianistes, com abans ho eren Sarrià o Heysel...
Demà s'enfrontaran a Mestalla el València CF i el Sevilla FC. Dos clubs històrics que han tingut en els últims anys una gran rivalitat esportiva, malauradament massa vegades decantada a favor dels andalusos...
La setmana passada va morir als 90 anys l'arquitecte madrileny Antonio Lamela, autor de la ciutat esportiva de Paterna. Si Lamela va ser l'arquitecte, Arturo Tuzón va ser el president que va apostar pel projecte...
Waldo Machado da Silva, era un portent atlètic i sobretot un golejador nat. Amb el València CF va marcar 160 dianes en 296 partits, convertint-se en el segon màxim golejador històric del club, només superat pels 238 que va fer Mundo i això sense tirar penals...
El primer partit oficial disputat entre valencianistes i barcelonistes, va tindre com a escenari l'antic camp de Les Corts i es va jugar l'1 de març de 1925, en uns quarts de final de Copa, la primera gran competició de caràcter estatal que disputaven els vencedors dels campionats regionals.
Les primeres incursions de les dones en el futbol van destacar per la seua utilització mediàtica com a símbol d'una transformació social cap a la modernitat...
Un reduït grup d'aficionats al futbol que van somiar amb un equip que representara dignament a la seua ciutat i que la situara entre les més destacades del panorama esportiu. Entre els socis fundadors, també trobem a alguns dels primers jugadors
Els orígens de l'actual València Basket Club estan units al València CF, ja que fins a l'estiu de 1986 va ser una de les seccions esportives del club de Mestalla. El bàsquet en l'entitat valencianista va nàixer la temporada 1958-1959, junt a les seccions de ciclisme i atletisme...
A mitjan 1976 el València CF el va fitxar per 300.000 dòlars. Després d'un debut calamitós davant el CSKA de Moscou, en el Trofeu Taronja, era difícil entendre que aquell jovenet de 22 anys, acabat d'aterrar, anava a convertir-se en un ídol per a Mestalla...
Tot i la seua mala sort, Cuper mereix un lloc destacat entre els entrenadors que han dirigit al club de Mestalla. Esperem que el que ell no va poder aconseguir un altre tècnic ho puga fer...
Diuen, molt encertadament, que qui no coneix la seua història està condemnat a repetir-la. Fins i tot, podem afegir que qui no coneix la seua història tampoc pot comprendre el present i per tant no el domina.
Rafael Benítez Maudes, és sense dubtes el millor entrenador que ha tingut el València CF en els seus quasi cent anys d'història...
Arribem al tercer i últim capítol de la trilogia dedicada als ex-jugadors del València CF que, posteriorment, com a entrenadors van dirigir al club de Mestalla. Hui recordarem als més recents en el temps
Continuem hui la sèrie d'articles dedicats als ex-jugadors del València CF que, una vegada acabada la seua carrera sobre la gespa, la van seguir a les banquetes i, en algun moment, van entrenar al primer equip del club de Mestalla...
Arriba el final d'este 2016, un any que passarà a la història del València CF com el pitjor any natural dels seus 97 anys de vida. Un autèntic "Annus horribilis", expressió llatina utilitzada per qualificar un any on les coses no han eixit ni de bon tros com s'esperaven...
El València FC, va inaugurar esta costum al 1920, quan va jugar contra la SD Cervantes de Castelló, els dies 27 i 28 de desembre. El CE Sabadell i el Martínenc, foren els següents rivals nadalencs
El València CF, quasi des de la seua fundació, ha tingut la sort d'estar acompanyat per una gran massa social. Seguidors fidels, alhora que crítics, però que també han sabut entendre i donar suport al seu club quan la conjuntura ha sigut adversa...
Pep Claramunt va nàixer a Puçol, el 10 de juliol de 1946, debutà amb el València amb només vint anys, va ser campió de Copa el 1967 i de Lliga en la temporada 1970-71, amb el club de Mestalla va disputar un total de 381 partits marcant 83 gols...
Hi ha moments claus en la vida d'un club de futbol: el dia de la seua fundació, el del primer ascens o quan es guanya el primer títol. Però hi ha altres dates que no poden oblidar-se, com el dia en què es torna a nàixer, i el València CF ho va fer el 6 d'octubre de 1961...
La cada vegada major popularitat de l'atletisme va fer que el València FC fundara una secció atlètica el 11 de maig de 1924. A més, el club de Mestalla va tindre un paper fonamental en la creació de la Federació Valenciana d'Atletisme, nascuda el 19 desembre de 1924...
Dediquem esta columna a la figura d'Arturo Montesinos Cebrián, conegut al món del futbol com a "Montes". L'altre 50% de la primera gran dupla valencianista formada per ell i per Eduardo Cubells. Els dos, amics i companys, varen ser els causants de la divisió de la grada entre "montistes" i "cubellistes"...
Parlar d'Eduardo Cubells, és fer-ho d'un gran mite valencianista, el 50% de la primera gran dupla del València FC, formada per ell i el seu company i amic Arturo Montesinos "Montes"
Hui acabarem recordant a eixes persones que des de les oficines del club han fet una llavor, moltes vegades poc reconeguda, però necessària per al bon funcionament de l'entitat...
Al voltant del palmarès dels clubs esportius sol haver polèmica i discussions. Moltes vegades, estes discrepàncies sorgeixen entre aficionats rivals, els quals, evidentment, comptabilitzen els títols sempre en benefici propi, sense atendre a cap criteri històric ni esportiu...
Per donar resposta, a aquest interrogant el primer que hem de fer és buscar quines són les particularitats que diferencien a esta entitat de la resta de clubs de futbol...
Esperem que l'etapa que ara s'inicia amb Cesare Prandelli siga tan exitosa com la primera que va viure el València de Ranieri, entrenador que fixà els fonaments per als posteriors èxits aconseguits tant per Héctor Cuper com per Rafa Benítez